AMPARITO
‘Amparito’
la filla del mestre
diuen que festeja
amb un foraster.
El diumenge,
quan va a missa d’onze
el nóvio darrere
el nóvio darrere
li porta el catret.
I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
‘Amparito’
la filla del mestre
abans festejava
amb un foraster.
El diumenge,
quan va a missa d’onze
ningú va darrere
ningú va darrere
portant-li el catret.
I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
‘Amparito’
la filla del mestre
ja no se’n recorda
d’aquell foraster.
El diumenge,
quan va a missa d’onze
un xicot del poble
un xicot del poble
li porta el catret.
I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
‘Amparito’ no t’apures
que el diumenge tornarem
tu aniràs a missa d’onze
jo anirè darrere
portant-te el catret.
I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
i a la porta de l’església
li dona un beset.
BAIX DEL PONT DE CULLERA
Baix del pont de Cullera, leré leré
ballava un ‘sapo’, leré
ballava un ‘sapo’, leré
Sembla un tapo de bassa, leré leré
fent-se el ‘beato’, leré
fent-se el ‘beato’.
Jo tinc un perolet
jo tinc dos perolets
jo tinc tres perlolets
jo tinc quatre peroles
jo tinc cinc peroles
jo tinc sis peroles
jo tinc set
jo tinc vuit
jo tinc nou
jo tinc deu perolets
una, dos, tres,
quatre, cinc i sis,
set, vuit, nou i deu.
Allà baix la sequioleta
ballava un ‘pato’, leré leré
mec mec mec
i quines volteretes
donava el ‘nano’, leré leré
mec mec mec
Jo tinc un perolet…
BAIXANT DE LA FONT DEL GAT
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
Pregunteu-li com se diu,
Marieta de l’ull viu.
CANÇÓ DE LA LLUM
Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i mamparilles, llanternes i fanals,
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser,
llumena tot el poble i atrau el foraster.
Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli ens ómpliga de fum.
Les vigues són plantades i la llum ja vindrà
perquè les xiques guapes es miren la cara.
Ja se’n podeu anar on siga a protestar
que la llum no ha vingut ni crec que mai vindrà.
Els xavos que hi havia per l’allumenament
se’ls ha gastat l’alcalde en dones i demés.
Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen en lo cul,
les vigues són plantades i la llum ja vindrà
i que el senyor alcalde se’n vaja a Panamà (fer la mà).
CANÇÓ DE LES MENTIDES
Mon pare se’n va al mercat
a comprar una burra cega.
Li tallaren els quatre peus
la burra arranca a córrer.
Saltant paret i barrancs
topeta una figuera.
Li tira una pedra fort
i fa caure una ametlla.
Li cau l’ametlla en el peu
i l’ix sang de l’orella.
Per la mar corren conills
per la muntanya anguiles.
Per aixó esta cançó es diu
la cançó de les mentides.
Qui vulga saber-la bé
que se’n vaga a Filipines.
I allí vaig aprendre jo
la cançó de les mentides.
CÓRREGA LA BOTA
Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.
Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.
Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’ poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.
Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,
Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.
no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no,
no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no.
Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.
Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.
Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’ poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.
Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,
Què borratxera, què borratxera,
tota la culpa, tota la culpa, la tavernera.
Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.
Tornem de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
tornem de Benimagrell,
no tornem borratxos,
que portem mig pet.
Tira-li la clau, tira-li,
no li faces mal, tira-li,
tira-li la clau, no li faces mal,
tira-li la clau, tira-li.
Tots l’havem begut
i no mos ha fet mal.
Que siga beneït
l’oli del barral,
ai, ai, ai, Sant Pasqual,
que no mos faça mal.
Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.
Jo conec un amic que li diuen “cosa Bona”
que quan s’emborratxa és molt lladre
i va a casa de la dona
i comença a garrot en tots.
Jo conec un senyoret
que tots els dies va
borratxo com un cep
i este matí
l’he vist allà a l’Andot
i si portava pet
que ha perdut els pantalons.
LA TARARA
El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri,
ella porta pirri,
ella porta pirri,
també polissó.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara mare
que la balle jo.
El dia de Pasqua,
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.
El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.
LA XURRA I EL SOLDAT
El dia de Sant Jaume
és un dia assenyalat.
Estaven fent un tracte
una xurra i un soldat.
Sa mare que els va vore
es tirà les mans al cap.
– “Mare, no “s’asuste”
que això ja no és pecat.
Si guanye tres pessetes,
“pa” vostè la meitat.
– “Pa” tu, filla meua,
que tu t’ho has guanyat.
I al cap de quatre mesos
va nàixer un soldat.
Com era de la “mili”
va nàixer equipat,
amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç.
I aquí acaba la història
de la xurra i el soldat.
LES XIQUES DEL CARRER NOU
Les xiques del carrer nou
totes filen a la lluna
per a fer-se l’aixovar,
i no se’n casa ninguna.
A ta mare l’han vista
al barranc de l’Aixut,
que es menjava una coca,
que li xorrava el suc
que li xorrava el suc
que li xorrava el suc,
a ta mare l’han vista
al barranc de l’Aixut.
Si tu tingueres vergonya,
a ma casa no vindries,
em pagaries l’oli
i la bova de les cadires.
Tornada
Me’n vaig a parlar amb ton pare,
home de formalitat,
que em pague les espardenyes
i els anys que t’he festejat.
Tornada
MARE, MARE, MARE
Mare, mare, mare que el riu-rau es crema
mare, mare, mare els canyissos també
mare, mare, mare que el riu-rau es crema
i a mi me se crema la núvia també.
NO EN VOLEM CAP
Tots som, tots som, tots som,
tots som de la quadrilla.
Tots som, tots som tots som
de la quadrilla som.
No en volem cap
que no estiga borratxo
no en volem cap
que no estiga bufat
Volem, volem, volem
que estiguen tots borratxos,
volem, volem, volem
que estiguen tots contents.
Els cinc som de la població;
som el més borratxos de tot Castelló,
si mos emborratxen és per comprimís,
la nostra medicina sempre es el ví.
Som els més animals de tot el poble
i anem a ca les nòvies i no mos volen
perquè sempre bevem vi i aiguardent,
som –“sujetos de risa”- de tota la gent.
Tots junts, tots junts, tots junts
la quadrilla dels borratxos,
tots junts, tots junts, tots junts,
la quadrilla dels bufats.
|
DE PEDREGUER A LA XARA
De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera
per anar els pedregueros
a vore la carnissera.
Rosario la carnisera
està que s’arrapa i plora
de vore que els pedregueros
no s’acosten a la Xara.
De la Xara no a vull
i d’Ondara no dic res
al entrar a Pedreguer
la primera meua és.
De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera.
EL BARRANC DE L'ASSUT
A ta mare l’han vista
al barranc de l’Assut
que es menjava una coca
que li xorrava el suc,
Que li xorrava el suc,
que li xorrava el suc,
a ta mare l’han vista
al barranc de l’Assut.
Ma mare m’envia a l’horta
a regar el melonar;
jo em pegue una revolta
i me’n vaig a festejar.
Tornada
Les xiques del carrer Nou
totes filen a la lluna
per a fer-se l’aixovar
i no se’n casa ninguna.
Tornada
En ma vida m’he rist més
que una nit collint tomaques:
em vaig girar i vaig vore
una gallina amb sabates.
Tornada
EL CABANYAL
Hi ha en el Cabanyal
una casa que fa cantonet.
La xica d’allí festejava
Tamb un xic foraster.
I ara s’ha sabut
que la xica molt grossa s’ha fet.
I és que l’han fotut
i la xica va a tindre un xiquet.
EL MIQUELET DE LA SEU
El Miquelet de la Seu,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
s’ha obert com una magrana, xim pum.
S’ha obert com una magrana
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
el Miquelet de la Seu
La culpa la té l’obrer,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
que l’ha fet de mala gana, xim pum.
Que l’ha fet de mala gana,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
el Miquelet de la Seu.
EL TIO PEP
El tio Pep se’n va a Muro, tio Pep
de Muro, què ens portarà, tio Pep, tio Pep…
Una tartana i un burro, tio Pep
per anar a pasejar, tio Pep, tio Pep…
El tio Pep ja té el burro, tio Pep (bis)
que molts diners li ha costat, tio Pep, tio Pep…
En pujar una revolta, tio Pep (bis)
la tartana s’ha bolcat, tio Pep, tio Pep…
Té dos costelles trencades, tio Pep (bis)
i l’han dut a l’hospital, tio Pep, tio Pep…
I tota la gent de Muro, tio Pep (bis)
diuen que l’han enredat, tio Pep, tio Pep…
ERES CALIUETA
Eres caliueta que piques i voles
eres més guapeta que totes les dones
eres caliueta que voles i piques
eres més guapeta que totes les xiques.
Et vull, et vull,et vull i et voldré,
perquè eres guapeta i amb tu em casaré;
et vull, et vull, et vull i et voldré,
perquè eres guapeta i amb tu em casaré.
JA VE CENTO DE CA LA NÓVIA
Ja ve Cento de ca la nóvia
ja ve Cento malhumorat
ja ve Cento comptant les pases
carabasses li hauran donat
Maria Rosa que bé que estàs
si no m’ajudes no et casaràs
óbrim la porta carinyo meu
jo t’ho demane per l’amor de Déu.
LA BEATA
Una beata diuen que va,
una beata diuen que va,
tots els dies, va tots els dies,
va tots el dies a confessar.
Ella fa creure que va per Déu,
ella fa creure que va per Déu,
i va per vorer, i va per vorer,
i va per vorer al seu Mateu.
El seu Mateu es el seu consol,
el seu Mateu es el seu consol,
li tira “polvos”, li tira “polvos”,
li tira “polvos” baix del llençol.
Baix del llençol hi ha un angelet,
baix del llençol hi ha un angelet,
que te la cara, que te la cara,
que te la cara, del Mateuet.
LA LLUNA
La lluna la pruna
vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Que coses més bones
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.
La lluna la pruna
vestida de sol
per dalt de la Plana
cridant al Raimon.
La veu Caterina
i comença a ballar
un núvol s’acosta
i la lluna se’n va.
S’amaga espantada
en veure un mussol
son pare la crida
i sa mare no vol.
Les barques de Dénia
dormen en el port
i la lluna plena
bressola el Montgó.
La meua Mireia
recorda amb amor
Marta i Carolina
Vicent i Raimon.
Aïna i Caterina
Jaume, Marc i Enric
Marieta i Alba
i els altres amics.
LA MANTA AL COLL
La manta al coll i el cabasset
‘mon’ anirem al Postiguet
la manta al coll i el cabasset
‘mon’ anirem, ‘mon’ anirem al Postiguet
‘arreando’ xim-pam-pum
‘arreando’ xim-pam-pum
per dos quinzets, un puro,
per tres, una pipa,
per quatre, una guitarra,
per cinc, una xica,
el puro ‘pa’ fumar,
la pipa ‘pa’ lluir,
la guitarra ‘pa’ tocar,
i la xica ‘pa’ dormir.
LA RECENT CASADETA
Una recent casadeta
se lamentava plorant:
ma mare te la culpa
de lo que me estan passant,
m’ha casat amb un vell
que te molts diners
però te una flauta
que no li val res.
Perquè vull tantes pessetes
si a mi no me fan profit
i si me pica la viola
me la rascaré amb lo dit
pareix una bleda
en un camp de secà
que si no la reguen
no pot espigar.
El cor em dicta una cosa
que es molta veritat
em buscaré un criat jove
i el motoret regarà
traurà l’aigua fresca
i l’hortet amb saó,
i d’eixa manera
creixerà el meló.
PEPE TONO
Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’n colliran.
Pepe Tono, Pepe Tono
se’n va anar a ca un civil,
a demanar-li la filla
cosa que fan els fadrins.
I sa mare li contesta,
Pepe Tono, no pot ser,
que la meua filla és jove
i no té el seu menester,
que la meua filla és jove
i no té el seu menester.
Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’n colliran.
PISSIGANYA
Pissi, pissiganya, oli de la ganya.
Filla mandonguera, agrana’m esta casa.
Mare, que no puc, que tinc la mà encordada.
Qui te l’ha encordada?
– El fill del rei que parla en castelló.
Possa el peu dins del caixó.
QUE LI PORTES AL JESÚS?
Què li portes al Jesús
al Jesús qu’éstà en la cova?
Jo li porte un pastís
un pastís de mitja arrova.
En les festes de Nadal
les dones son matineres
unes van a matar el gall
i altres a fer-se les selles.
SI TU VAS AL CEL
1. Si tu vas al cel (Bis) **
amb patinet (Bis)
fes-me un bon lloc (Bis)
que hi puje jo (Bis)
**SI TU VAS AL CEL
AMB PATINET
FES-M’HE UN BON LLOC
QUE HI PUJE JO
AIRI AIRÓ! AIRI AIRÓ!
2. (castellà)
Si al cielo vas
patinando
hazme un lugar
que subo yo…
3. (francès)
Si tu vas au ciel
en patinant
fais un petit trou
que jo monte là…
4.- (anglès)
En un got no hi pot
haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut…
5.- (àrab)
Jamai jalem
ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà…
6.- (rus)
Romanitoff
truep titoff
strangula poff
simb l’aigua roff…
7.- (xinès)
Tinc tanta sang
que a les cinc tinc son
tinc tanta son
que a les cinc tinc sang…
SINSAL
Ai! sinsal, sinsal
al mig del bancal
a la teua “novia”
li he vist el brial.
No porta brial,
que porta vestit,
ai! sinsal, sinsal
a la mitjanit.
No porta brial
que porta vestit
que jo li l’he vist
a la mitjanit.
VOLEM PA AMB OLI
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem…
LLÚCIES
Joc de xiquets/es, en què un jugador estava ajupit i els altres el saltaven pronunciant diferents fórmules, i el qui no les deia bé o no saltava bé, era qui s’ajupia (qui pagava).
Les fórmules i operacions a fer a cada salt, eren aquestes:
A la una, la mitja lluna.
A les dos, les boles del gos.
A les tres, botar i no dir res. (Només el primer diu la fórmula).
A les quatre, culada del sastre. (Li peguen al cul al qui paga, quan boten).
A les cinc, diling-ding-ding, l’home que mata, sempre va fugint.
A les sis, el bon pastís.
A les set, el gorret beneït. (Es posen un barret al cap, o una corfa de taronja, que després del salt ha de caure a terra a l’altra banda del qui paga. No s’ha de xafar cap barret o corfa).
A les huit, el bon xiulit.
A les nou, cada gallina que arreplegue el seu ou. (Després de botar, cada jugador arreplega el seu barret o corfa de taronja).
A les deu, el tio Bernabeu, pujant l’escala, es trenca un peu. (Es bota fent el coix).
A les onze, tocar terra, fusta i bronze. (Després de botar, toquen terra, fusta i bronze, com ara, un picaporta de bronze).
A les dotze, cadena perpètua, volantins. (Cadascú fa allò que fa el primer).
|
