Dos cançons

DE PEDREGUER A LA XARA

Cançó popular de Pedreguer

És una de les cançons més cantada a la Marina Alta. En la cançó apareixen dos pobles com a protagonistes i un de passada. Es fa referència a una nova carretera oberta que facilitava el trànsit jovenívol dels xicots de Pedreguer a la xara, per tal de vore a una xicota de bon vore i que exercia de carnissera. Més endavant es produeix la distensió o un xicotet disgustet i els xicots deixen d’anar a la Xara i a altres pobles (Ondara); i decideixen quedar-se a casa. Tot plegat és un cant d’estima i lloança a la dona pedreguera.

De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera
per anar els pedregueros
a vore la carnissera.

Rosario la carnissera
està que s’arrapa i plora
de vore que els pedregueros
no s’acosten a la Xara.

De la Xara no la vull
i d’Ondara no dic res,
i a l’entrar a Pedreguer
la primera meua és.

De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera.

PEPE TONO

L'himne intemporal de Pedreguer

Cançó de festa molt popular a tota la Marina. Amb una variació rítmica ràpida a la part central, i tant al principi com al final, són més lents prestant-se a fer-se una segona i tercera veu a nivells de tercers, i que és una forma molt usual a la música popular. La música tradicional és participativa, i per tant, la seua estructura contempla amples possibilitats d’intervenir en veus-ritmes, o danses, o tot barrejat.

Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’en colliran.

Pepe Tono, Pepe Tono
se’n va anar a ca un civil,
a demanar-li-la filla
cosa que fan els fadrins.

I sa mare li contesta,
Pepe Tono, no pot ser,
que la meua filla és jove
i no té el seu menester,

que la meua filla és jove
i no té el seu menester.

Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’en colliran.